POL MORAGAS: UNA VISIÓ DES DE L'ESQUERRA

divendres, 30 / octubre / 2009

Per tu, Consol.

Després de la teva actuació i la del teu company Escoda a l’últim Ple Municipal crec que hi han algunes coses que s’haurien de deixar clares. Primer deixar clar que aquí la irresponsable ets tu, que la persona amb qui no es pot dialogar ets tu. En aquesta última legislatura... qui no agafava el telèfon a qui? Qui actuava amb actituds pròpies d’un infant? Qui no respectava a qui? Tu.Seguint les paraules de l’Alfons ahir al Ple sobre la relació personal amb l’alcalde, ningú et demanava que sortissis de festa ni anessis a sopar amb ell. Simplement se’t demana que facis la teva feina, que estiguis al teu lloc i respectis qui és l’alcalde, que per molt que desitgis ser l’alcaldessa no ho ets.No et vulguis enganyar i pensis que tens el suport de associacions de veïns, de comerciants, entitats, etc perquè pot no ser així. No has sabut cuidar a les entitats i associacions de veïns més enllà de les que t’envoltes.Em fa gràcia sentir al teu company Escoda dient que amb tu arribar a acords sempre és fàcil ja que ets molt dialogant...Crec que heu de començar a veure que el causant de la teva destitució no ha sigut el Toni sinó tu, perquè tu has provocat aquesta situació i penso que ningú ho hagués desitjat, més enllà dels companys del PSC. Jo et vull demanar que deixis ja d’una vegada treballar a les persones, i no sóc ningú per donar consells, però te’l donaré: Deixa d’una vegada ja tranquila la ciutat, dimiteix del teu càrrec i deixa que persones més competents de Convergència i Unió, que n’hi han, ocupin el teu lloc.

dijous, 22 / octubre / 2009

I ara què? Toni Morral l'alcalde!





Crec que ha arribat el moment de dir alguna cosa. Els fets que hem anat veient a la ciutat aquest últim mes tenen una clara explicació, encara que molts no en vulguin ser conscients.Aquests dies quan passejo per Cerdanyola la majoria de gent em fa una pregunta molt clara: i ara què?


Entenc perfectament la inquietud degut a la incertesa del que pot passar a la ciutat. Segons el meu entendre, la inquietud més gran és poder pensar que el grup socialista pugui tornar a governar la ciutat, i sincerament espero que això, ara mateix, no arribi a ser una realitat.El PSC, per no tenir, no té ni un clar lideratge. Fins ara tenien un líder, Antonio Cárdenas, que encara que personalment pensi que no era ètic que un resident a Madrid vingués a governar la ciutat, el van deixar morir. I el van deixar morir per voler canviar aquest PSC de Cerdanyola de sempre que a pocs agrada. El grup socialista de Cerdanyola no agrada, i Antoni Morral agrada a la ciutat, i això entenc que els hi faci molt mal. Al 2003 a Cerdanyola va arribar el canvi. Va arribar el moment en que els ciutadans van poder dir prou. ICV-EUiA va passar de 4 a 7 regidors i el PSC de 13 a 8. Els números ho diuen tot...Que el Toni accedís a l’alcaldia va ser gràcies al govern format juntament amb CiU i ERC. Un pacte que vist per sobre (ideològicament parlant i a nivell nacional) no s’entén, però a nivell local sí i molt (encara que alguns no ho vulguin acceptar). Al 2007 vam apostar altre cop per la continuïtat, ja que valoràvem que el canvi necessitava més temps ja que 4 anys eren molt poc. Ara, però, ERC ja no tenia representació després de les eleccions del 2007 i aleshores continuem el canvi, però només amb CiU. Aquest cop les complicacions han sigut moltíssimes, més de les que pensàvem des de ICV-EUiA. Les complicacions han anat més enllà de les discrepàncies ideològiques. Ara el pacte ja s’ha trencat i al meu entendre l’han trencat la gent de CiU. L’alcalde va expulsar del govern a Consol Pla, ja que les seves actuacions del dia a dia eren inacceptables. Penso que la consol es va equivocar amb l’estratègia que seguia, és a dir, intentar destruir al Toni. Personalment crec que no havia de continuar. Cal dir que no es va trencar el pacte amb CiU sinó que vam cessar a la Consol. Igualment, la decisió final d’aquests dos regidors (Alfons Escoda i Fèlix Riba) ha sigut abandonar el govern i demanar que siguin cessats, cosa que també crec que s’han equivocat fent això.Els temps que estem passant, econòmicament parlant, no són gens bons, i crec que el punt clau d’un govern en aquests moments ha de ser la unió. Una unió que formi un govern fort i sòlid, i això amb la Consol Pla això no passava, sinó justament al contrari.



Finalment vull reafirmar-me en que actualment el millor alcalde per Cerdanyola és el Toni Morral i crec que ha de seguir. Vull expressar públicament el meu suport al Toni com a Alcalde de la ciutat. La situació del govern municipal s’ha de reconduir i l’ajuntament ha de seguir endavant. I ara més que mai, mirant per les persones, i això s’ha de demostrar amb uns bons pressupostos. Uns pressupostos totalment d’esquerres, reduint per exemple el capítol pressupostari que fa referència al personal polític i ampliant el capítol de l’àrea de serveis a les persones. Dons d’això estic segur que en Toni Morral i ICV-EUiA ho posarà sobre la taula.



Pol Moragas Parrado

dilluns, 27 / abril / 2009

TANCAMENT TEMPORAL

PER PROBLEMES PERSONALS AQUEST BLOG ESTARÀ TANCAT DURANT UN TEMPS.

Gràcies.

dimecres, 8 / abril / 2009

Cerdanyola mereix una oposició que el grup socialista i Antonio Cárdenas són incapaços d’exercir

Des d’ICV de Cerdanyola volem mostrar la nostra sorpresa per la incomprensible actitud del PSC al ple del mes de març i, especialment, per les absurdes declaracions d’aquesta setmana del portaveu socialista, Antonio Cárdenas, insinuant que podrien demanar dimissions per l’afer del curs de formació de l’alcalde. Aquestes declaracions demostren que Cárdenas continua buscant desesperadament un protagonisme i un lideratge polític que mai ha tingut, ni a la ciutat ni al seu propi partit.

ICV estem convençuts que el fet que, per primera vegada en tot el mandat, el PSC es veiés obligat a recolzar tots els temes que el govern de la ciutat va plantejar al ple, va deixar el grup socialista descol·locat. Per això van optar per la política d’oposició destructiva i de desgast. Només així s’entén que insistissin fins el ridícul amb la qüestió ja resolta del curs de l’alcalde, que ataquessin de males maneres i sense arguments a la regidora Maria Reina, i que el portaveu socialista posés la cirereta dels despropòsits amb les seves declaracions.

Cerdanyola mereix una oposició diferent. Una oposició constructiva i amb visió de futur que ni el PSC, ni especialment el grup socialista i el seu portaveu, Antonio Cárdenas, han demostrat ser capaços d’exercir.

dijous, 19 / març / 2009

Joves d’Esquerra Verda de Cerdanyola lamenta i rebutja els fets violents que van tenir lloc ahir a partir del desallotjament de la UB

Davant dels fets ocorreguts ahir a partir del desallotjament de la UB, l'agrupació de JEV de Cerdanyola manifesta que la resolució del conflicte al voltant de l’aplicació del “procés de Bolonya” ha de sorgir de la negociació i el diàleg amb els col•lectius que formen part de la comunitat universitària.Per tot això:

1- Manifestem que l’actuació dels Mossos d’Esquadra ha estat desproporcionada, i per això mateix, celebra la decisió de la direcció nacional de demanar explicacions a la Conselleria d’Interior, exigint que es faci una revisió exhaustiva de la intervenció.

2- Demanem als rectors de les universitats que recondueixen les seves actuacions, ja que en els darrers mesos han exigit l’actuació de les forces de seguretat de forma reiterada. Creiem que aquesta política d’actuació és incorrecta, ja que el conflicte polític no s’ha de convertir en un conflicte policial.

3- Instem els governs de les Universitats, així com la Conselleria d’Universitats, a obrir tots els processos de negociació i diàleg necessaris per resoldre el conflicte sobre el “procés de Bolonya” i donar respostes al malestar del col·lectiu d’estudiants.

4- Apostem perquè els espais de representació de la comunitat universitària (claustres universitaris, consells de govern, juntes de facultats, etc.) siguin veritables espais de presa de decisió pel que fa a l’aplicació de l’EEES, entre els diferents col·lectius.

5- Demanem a aquells grups del moviment estudiantil que han decidit no participar de la Taula Nacional per l’Educació, que reconsiderin la seva postura, ja que creiem que cal la voluntat de totes les parts per poder resoldre el conflicte perquè aquest és el marc on debatre i negociar l’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació Superior.

Finalment, manifestem que l’actual aplicació de l’EEES de part de les universitats i l’Estat espanyol ha estat caracteritzada per una manca de diàleg des dels seus inicis, i exigim que la seva aplicació no repercuteixi de forma negativa entre els i les estudiants, amb un increment de les beques i la inversió pública a les nostres Universitats.

dijous, 19 / febrer / 2009

Comunicat d’ICV-EUiA davant la convocatòria de vaga a l’ensenyament pel dia 19 de març

El grup parlamentari d’ICV-EUiA vol deixar clar que comprèn la insatisfacció dels sindicats respecte la LEC com a un dels motius per a convocar aquesta vaga, però la funció del grup no és donar suport a aquesta convocatòria.
La tasca d’ICV-EUiA serà la de treballar per fer possible un acord de consens entre l’executiu i la comunitat educativa en el tràmit parlamentari de la LEC.
Emplacem la Conselleria d’Educació i els sindicats d’ensenyament a esgotar tots els ponts de diàleg per buscar els compromisos necessaris amb l’objectiu d’evitar la vaga convocada del dia 19 de març.
Donem suport a la tasca que el Govern de la Generalitat ha fet en la inversió dels darrers anys en educació pública, tant pel que fa a construccions escolars, com en les condicions del professorat a l’aula així com també en el que fa referència a la reducció de les hores lectives.
Alhora, en els darrers anys, el sistema educatiu públic català ha incorporat més de 190.000 alumnes i volem deixar palès de la dificultat que això ha suposat pel sistema educatiu català a les que els mestres fan front en el dia a dia.

dimarts, 17 / febrer / 2009

10mil a Brussel·les

Ahir vaig assistir a la presentació de la iniciativa “Deu mil a Brussel·les per l’autodeterminació” amb l’objectiu d’anar el dia 7 de març a Brussel·les sota el mateix crit “Volem l’Estat propi” i reivindicant la independència del nostre país.
Tot això era teòricament una activitat en la qual no hi havia de participar entitats polítiques, però com sempre ha passat. El cas és que ahir em vaig trobar envoltat en una sala que semblava la seu de CDC i ERC. Sort que no hi havia entitats polítiques pel mig…Per part d’ERC i les JERC entenc perfectament el perquè d’estar allà. Per part de CDC no entenc res, a no ser que hagin fet un replantejament del seu model ideològic i ara els de Convergència siguin independentistes.
Clarament és va a Brussel·les per demanar un Estat propi, per tant l’ independentisme de Catalunya. El grup municipal de CIU va presentar al passat ple municipal una moció per a que el consistori donés suport a aquesta iniciativa i -per suposat- es va rebutjar amb els vots en contra de PP i PSC i amb la nostra abstenció, una abstenció que sota el meu parer és totalment responsable ja que des de ICV-EUiA no apostem per l’ independentisme.
Tal i com jo esperava, algun militant de CDC va saltar a la presentació dient que no veia futur a aquesta iniciativa i que semblava que anessin a fer una costellada a Brussel·les, ja que aquesta iniciativa no ha tingut el recolzament per part de cap tipus de mitja de comunicació. La presentació va ser molt poc productiva ja que, per exemple, jo anava amb l’ intenció d’informar-me i l’únic que vaig poder veure va ser una presentació de com anar a Brussel·les i directament després de 2 minuts que va parlar el responsable de la iniciativa, ja van obrir torn de paraules. Al torn de paraules tampoc hi va haver-hi res productiu ja que va parlar el militant que he mencionat abans de CDC queixant-se, algun independentista expressant algun dels seus sentiments i després l’Alfons fent el paperet merament polític agraint haver vingut a la ciutat bla bla bla….
Al final crec que va arribar el millor que va ser l’actuació de Gerard Sesé interpretant l’himne de 10mil a Brussel·les que ha composat ell.

Finalment he decidit que el dia 7 de març NO SERÉ A BRUSSEL·LES.

D'esquerres i ecologistes de debò